Hola chicas!!
Este post es para todas la catalanas que estan buscando su positivo.

Un saludo!!

POSITIVOS!!   :

- MAGAOB --- > Diciembre 2010
- MAFI --------- > Diciembre 2010
- MCF --------- > Diciembre 2010
- CIGU -------- > Enero 2011

gorca82

GEMMAN wapiiiii, cuanto me alegro que por fin hayas podido solucionar el problema con tu marido, de verdad, ahora que ya esta todo dicho a disfrutar de esa reconciliación y ya vereis como pronto vuestro sueño se hara realidad !

Al resto muchos animos y ya tenemos aki el finde asi que...ya sabeis a poner muchos   que por el post de "no la esperamos para marzo " ya estan cayendo muchos +++++, este mes tenemos que estar en esa lista eh chicas?

Un besazo !

monssita

Felicitats Gemma! Ojalà vegis el teu somni fet realitat molt aviat!...i a totes vosaltres us desitjo el mateix!!
Molts ànims i espero que març sigui el nostre mes per moltes de nosaltres i si no....ho seguirem intentant!! El vostre recolsament ajuda molt a no perdre els ànims....  

Septiembre

Hola GemmaN, no nos conocemos y cuando leí tu anterior post no te dije nada porque no soy demasiado buena dando consejos y menos de pareja, pero de verdad que esperaba con ansia que hablarás con él y que todo fuera bien. Y ahora que te he leido y veo que parece que todo ha ido bien y que las cosas van caminos de solucionarse me alegro muxo por tiii!!!!!!
Y ahora que vuestros problemas se estan solucionando llegará lo que tanto deseas
MUCHOS ANIMOS GUAPA!!!!!!

33 años, una niña de 4 añitos, llevamos un años buscando el segundo y parece que se resiste, esperemos que ya no tarde mucho en llegar.

mdm

Hola Gemma, m'enalegro molt per tu, ningú es mereix el que t'estava passant, a mes que hagi sortit del teu marit es molt bo a la fi ha vist que t’estava fent molt de mal. M'he emocionat al llegir les teves paraules.

Ànims que segur que aviat ho aconseguiu

crys

Hola noies...bon dia a totes!!!

Tinc bones noticies. Encara que la tarda d'ahir va ser durilla i complicada, per fi les coses amb el meu marit s'han solucionat...o al menys puc afirmar que s'ha donat compte de tot i que li esta possant remei. Us explico...pero avanç de tot agrair-vos a totes el vostre suport, les vostres paraules i els ànims que m'heu donat aquests dies. No se que faria sense vosaltres!!! Sou com una part del meu pilar!!! Encara que no ens coneguem "fisicament" sembla que us conegui de tota la vida!!! Sou un solet!!! Mil gracies!!! Ahhh...LauraDavid...de rotllo res...agraeixo les teves paraules i tot el que em vares dir!!! De debò que no sabeu lo molt que m'ha servit!!!

Bé doncs ahir quan tornavem de la feina li vaig dir que haviem de parlar un cop arribessim a casa...per que jo no estava bé. Ell em va dir que no hi havia res de que parlar...així que vaig decidir no fer res. Varem arribar a casa sense dir-nos res de res i jo vaig començar a fer feines. Vaig passar de tot. Quan vaig anar a l'habitació a possar-me cómode...després de 30 min d'haver arribat a casa...vaig veure que ell estava assegut al llit plorant!!! Per tant li vaig dir: "passa res?"...a lo que em va dir que no estava bé. Jo li vaig dir que el dia que volgues saber que li passa a la seva dona que ja vindria a parlar...que jo ja no el buscava més...i ell em va dir "Parlem si et plau...no et vull perdre!!!". Varem estar xerrant més de 2 hores...i la major part del temps ell no podia deixa de plorar. Al final va sortir tot. Ell es sentia culpable. Va admetre que s'havia acomodat de tal manera que no es preocupava de res ni per mi ni per ningú...només d'ell. Va admetre que no s'implicaba en res i que es sentia malament perque l'havia cagat massa vegades i estava decepcionat de si mateix i del seu comportament. Li sabia molt greu el mal que m'estava fent i totes les cases que m'havia dit i ell estava convençut que no el perdonaria mai i que l'havia deixat d'estimar. Que no em sentia orgullosa d'ell i que sabia que m'havia fet masses coses dolentes com per sentir-me tant decepcionada com per no estimar-lo mai més com al principi. Ho va treure tot!!! Va admetre que era egoista, que es veia com el seu pare amb sa mare...i no volia ser així ja que a ell li dol veure a vegades com es comporta son pare amb sa mare, va admetre que s'havia acomodat i que anava a la seva sense implicarse en res de casa ni de la parella, i va afirmar que s'estava aprofitant de mi com ho feien els meus pares i que es sentia molt malament...que es sentia com una merda. Despres de hores parlant, treient-ho tot i dient-nos tots dos el que ens haviem de dir...varem solucionar-ho perdonant-nos tot el que ens haviem fet i varem decidir tencar-ho en una calaix amb clau i tornar a començar de nou.

Hem va sorpendre que sense jo dir-li res...ell va treure tot el que tenia dins i va admetre el que feia temps jo estava esperant, per realment perdonar-lo com es mereixia. Crec que un reb el perdó quan realment adment de cor tot alló que ha fet o fa malament i quan de cor admet el dolor que proboca en els demés i les disculpes les veus sinceres. Ahi va ser el primer cop en molts anys que el vaig veure així.

Per sort es va parlar i per fi puc dir que tot s'està solucionant. La veritat es que ell em va dir ahir a la nit que s'havia tret un gran pes d'asobre perque tot el que va treure i el que em va dir feia temps que se'l menjava per dins i que necesitava dir-m'ho...però no sabia com per que no volia que la meva reacció fos deixar-lo. El millor es que em va demanar ajudar per solucionar el que ell no sap com fer i sembla ser que està funcionant.

Noies...de debó...MOLTES GRACIES A TOTES!!!! Avui puc dir que començo de nou amb energies renovades i amb molta força i esperança...però això no hagues estat possible sense el vostre recolçament i sense els vostres ànims.

Un petonas enorme a totes!!!

GemmaN

Hola GemmaN espero que aquesta xerrada que dius hagi anat bé...jo estic completament d'acord amb araesticaky, hauries de fer cas el que et diu el teu amic, tenir un fill es cosa de dos i crec que el teu marit no està pel tema, sé que el tema de l'esport es complicat, pero no l'entenc a ell..xq tú estàs disposada a sacrificar el teu hobi i no ell..jo també faig esport, acostumo a sortir a còrrer tres o cuatre dies a la setmana, i un d'aquests dies son els diumenges molt d'hora, acostumo a fer curses els caps de setmana, també vaig al gimnàs...vaya que no paro!! ell sap que quan tinguem un nen, m'hauré de sacrificar per fer tot el que m'agrada, pero se que m'ajudarà xq ja ho hem parlat, ell sap que no seria just...
Amb tot aixó vull dir que n'has de tenir clares dues coses (en el meu punt vista), estàs segura que cambiarà la vostra situació si teniu un fill? i segon, has de tenir molt clares les conseqüències que poden portar el fet de dir que us separeu, has de tenir clar que podria ser que les coses no surtin com creus, a vegades no volem veure més enllà...
Crec que saps el que realment et convé pero et dona por afrontar-t'hi...sigues forta, segur que tot aixó pasa per alguna raó.
Aixó si...FES SEMPRE EL QUE TU VOLS FER I NO EL QUE CREUS QUE ELS DEMÉS VEURAN BÉ...només es viu una vegada i s'ha de viure a tope!!s'ha de ser un pèl egoista!!
Un petonàs i tela el rotllo que te futut!!

Laura 31 años, parece que mis periodos empiezan a ser normales.
Este mes es nuestro primer intento!estamos muy ilusionados!!

LauraDavid

Hola noies!!Crys i Septiembre benvingudes!!Crys no et preocupis tant tot vindrà sol ja veuràs es igual que sigui un mes o un altre.
Jo amb aixó de les temperatures no m'ho prenc al peu de la lletra, es més si hem de posar   ho posem quan tenim ganes i no xq toqui, el primer es estar els dos contents i disfrutar del moment!
Aixó si a veure si aquest mes de Març podem celebrar el nostre positiu!!!!

Laura 31 años, parece que mis periodos empiezan a ser normales.
Este mes es nuestro primer intento!estamos muy ilusionados!!

LauraDavid

Gracias Septiembre y monssita por los ánimos y la bienvenida esperemos que pronto podamos cantar nuestros positivos.

crys

Hola xiquetas !
Que tal van esos animos ?
Primero de todo dar quiero dar tambne la bienvinida a CRYSpor unirse a nuestro pequeño grupo, ya veras como te sentiras muy a gusto con nosotras y ofreceremos nuestra ayuda en lo que podamos.
Yo tambien estoy de aucerdo contigo araesticaky esto de las tempes...ES UN ROLLOOOOO jejej, yo este es el cuarto mes y creo q es el ultimo, mañana tengo hora con la gine y se las enseñare y si me dice que  deje de tomarlas lo hare, pq a mi de poco me sirven...se cuando ovulo sin ver grafica y luego como siempre tg las tempes muy altas...no me sirven para saber si estoy preñi o no...

Gemma wapi, siento la situacion que estas pasando con u marido, no te mereces tanto sufrimiento... deberias hablar muy seriamente con el y decirle como te sientes realmente y si hace falta darle un escarmiento para ver lo que puede perder...pues hazlo a veces los hombres parecen tener un venda en los ojos y no ver nada, MUCHOS ANIMOS  y ya nos mantienes informadas y que sepas que NO ESTAS SOLA, cualquier cosa a  quie stamos todas para "escucharte" y ayudarte en lo que sea posible UN ABRAZO MUUUU FUERTE !

al resto de chicas, que tal vais ? ya sabeis todas a ...........
; que este mes tieen que ser el nuestro eh ??

besikus a todassssssss!!

monssita

Hola guapes!
Em sap molt greu per les que ho esteu passant malament amb la vostra parella, doncs són moments que necessitem que ells estiguin 100% al nostre costat, doncs és una cosa de dos....i nosaltres sóm especialment sensibles, sobretot quan fa temps que portem intentant-ho sense conseguir-ho i veus com les amigues o conegudes al teu voltant ja tenen els seus fills...
Espero de tot cor que tot es solucioni aviat, sobretot per a tu GemmaN, Crys i les demés i aviat puguem veure el nostre somni fet realitat!
Jo tinc moltes esperances per aquest mes, tot i que és el primer que faig la gràfica....però ja veig que pel que diu la araesticaky fins que no arriba la ..no se sap segur......
Molts ánims per totes i ja veureu com aviat és fa realitat el somni....

Septiembre

Gracias araesticaky

Lo de las temperaturas es el primer mes que lo anoto en grafico, intento no pensar en si sube o no, pero es inevitable. Todas tenemos muchas ganas tanto las que llevamos poquito como las que llevan mas, además a mi alrededor no paran de salir embarazadas y eso pues quieras que no afecta un poquito, la ultima novedad mi hermana que sin buscarlo parece que lo esta ya que tiene seis días de retraso y síntomas, ay que li farem a esperar toca.

Saludos

crys

Buenos dias niñaaaaaaaa, ante todo dar la bienvenida a Cris i Septiembre, me laegra saber que poco a poco vamos sumando y ampliando el grupito......  Las que os estais tomando las tempes no le hagais mucho caso, yo me la he estado tomado durante 3 meses y en la ultima grafica hubiera jurado que estaba preñi por las tempes y aun así llego la así que niñas no os las tomeis muy enserio.
Gemma sento que encara continui tot igual, em sap molt i molt de greu.Desitjo de tot cor que tot es solucioni de la millor manera per tu. Dic per tu perque potser hauries de fer cas a teu amic, ser egoista a partir d'ara, si ho dones tot per el demes i no et va be, cambia el teu xip, potser anirás millor!! Anims reina estic amb tu!
El resto que tal com va la setmana ??????????'
Venga niñas que es carnaval y seguro que llueve!!!

37 años desde setp-10 en busqueda y cada mes que pasa se me hace mas eterno, seran los años!!! jijiji

araesticaky

Hola GemmaN, no ens coneixem però acabo de llegir lo que has escrit i en part em sento identificada i t'entenc.

En el meu cas el meu marit s'ha implicat a mitges, el primer mes va ser de prova com aquell qui diu perquè jo no sabia del cert el dia que ovulava, el segon mes em va fer una mala passada i es que deia que estava cansat i que no ho volia fer per obligació que tampoc era per posar-se així
a mes a mes el dos dies claus i  el d’ovulaciò al senyor no li va donar la gana

Li vaig dir que si tan cansat estava que es compres algun suplement vitamínic no només per "això" si no per estar millor en general i es va fer l’ofès.

Em vaig emprenyar molt i molt el dia que em va venir la regla i li vaig dir que havia estat culpa seva i que em sentia estafada per que no m'havia fet cas i havia passat del tema. Total que li vaig dir que jo ja passava de recordar-li els dies que a partir d'ara ell es preocupes, li vaig imprimir un calendari amb els dies que son bons i li vaig dir que depenia d’ell.

Afortunadament sembla que ha vist que això ha de ser cosa de dos, implicació 100% i ara sembla que la cosa funciona de moment.

Espero que després de la conversa amb el teu marit s'arreglin les coses, parla amb ell i digues com et sents, et desitjo molta sort i molt ànims.

crys

Hola noies!!!

Primer de tot benvingudes a totes les que us incorporeu al blog de les catalanes i moltes felicitats a totes aquelles que ho heu aconseguit!!!

Jo continuo igual que la setmana pasada...o sigui...malament. Des de que el meu marit i jo busquem un bebe la nostre relació s'esquerda per moments. El problema es que ell és molt egoista i no te cap intenció de fer cap sacrifici per intentar-ho. La única que fa sacrificis soc jo...i de quina manera!!! Mireu si soc burra que he sacrificat fins i tot el meu temps lliure que aprofitava per fer ciclisme i ara res de res. A part, quan a ell no li va bé alguna cosa o no li ve de gust quelcom, sigui la que sigui, es fot de mala llet, s'emprenya i ho paga amb mi...però el pitjor son les barbaritats que em diu. Em fa molt mal...i fins i tot ha aconseguit que dubti de mi mateixa i que em deixi d'agradar. Basicament, la poca autoestima que tenia...ha marxat del tot i ara no m'agrado en absolut (físicament parlant).

Tot i que ell m'explica que quan s'enfada i em diu aquestes coses no ho fa pensant i que despres es penedeix i li sap molt de greu per mi...jo ja no em puc creure ni les seves disculpes ni tampoc les seves promeses. Com em va dir una amiga meva..."el teu marit saps que et diu...te prometo, te prometo, te prometo...que esto que ves es un dedo". Totes les promeses que m'ha fet...no n'ha complert ninguna.
Carinyo ja ficarè de la meva part...mentida.
Carinyo et juro que no ho tornaré a fer...mentida.
Carinyo de debó que el mes que ve em pendre la maca per veure si ens quedem...mentida.
Carinyo et juro que no et tornare a dir mai aquestes barbaritats...mentida.
Carinyo t'estimo moltissim, tant que sense tu em moriria...doncs que vols que et digui...no m'ho puc creure perque quan estimes de debói a algú hi ha coses que ni es diuen ni es fan.

Ara les coses estan així. Jo ja no ho intento més. La pilota està a la seva teulada. Aquesta tarda vull parlar seriosament amb ell perque sino em plantejare seriosament el divorci. Jo me l'estimo molt i sense ell no sé si podria viure, pero no estic disposada a que em faci tant de mal, a que em prengui el pel, a que em falti el respecte d'aquesta manera (diente-me que si o li dono un fill s'en buscara a una altre, o que podé t'has engreixat i per això no se m'aixeca, etc...), a que dongui per fet que jo m'encarregaré de fer totes les coses i que ell s'acomodi fins el punt que no s'impliquei en res, a que es dediqui tot el seu temps lliure a fer ciclisme i poc a ajudar-me o a estar amb mi. Com em va dir un molt bon amic meu..."has de començar a pensar primer en tu mateixa i a ser una miqueta egoista, que no ho ets gens, i pensar el que es millor per tu i el que més et convé".

A veure, tot això es el que li vull fer entendre i el que vull que vegi. Si la conversa d'aqueta tarda acaba malament (perque a ell no li agrada que li diguin en el que falla, o els seus defectes o el que fa malament) llavors serà questió de plantejar-se marxar una setmana de casa per que se n'adoni del que té. Sempre diuen que un no sap el que té fins que ho perd...doncs mira...a situacions drastiques...solucions drastiques.

En fi...ja us aniré escribint de tant en tant...encara que trigui. Penseu que no deixo de llegir-vos. Us he agafat molta estimació i m'agrada saber de vosaltres i de com us està anat tot plegat.

Molta sort i molts petons!!!

GemmaN

Hola chicas!

Me presentare, soy Cristina tengo 28 años y mi marido 32 y hace tres meses que estamos buscando, ya se que hace poco que hemos empezado pero tengo los típicos miedos de si uno de los dos no puede tener hijos y tal.

Nuestra situación no es fácil, yo estoy en paro desde hace más de 2 años y después de mucho pensarlo pues nos hemos decidido, es que si me tengo que esperar a tener trabajo para tener hijos me parece que no los tendría nunca.  

Además para acabar de redondear la situación mi hermana que ya tiene un crío de cuatro años parece que vuelve a estar embarazada y sin buscarlo, mi gozo en un pozo....

Bueno no me enrollo mas, muchas felicidades a las que ya tenéis vuestro positivo y ánimos a las que estamos en ello

crys

Ayyyy Monssita, moltes gràcies!!!!!
La verdad es que si que ya tenemos ganas de que llegue el hermanito que se nos esta haciendo ya grande la peque y entre que nos dormimos un poco en empezar y lo que estamos tardando se van a llevar muxo y yo no queria que se llevarán tanto pero que le vamos a hacer, asi es la vida y no nos queda otra que ir daptandonos!!!!!!

33 años, una niña de 4 añitos, llevamos un años buscando el segundo y parece que se resiste, esperemos que ya no tarde mucho en llegar.

mdm

Hola Septiembre!!!! pues si vamos muy parecidas en nuestras graficas, a ver si es verdad y cantamos las dos a la vez en este mes!!!!!
Si es verdad que hoy me ha bajado la tempe respecto a los dos dias anteriores, hay chicas que dicen que a veces hay una bajada por la implantación pero yo creo que los dos dias esos que la he tenido tan alta a sido alguna decimilla de fiebre porque estoy algo resfriada y que hoy se a vuelto a regular!!!! pero vamos que nunca se sabe, solo nos queda esperar para desvelar nuestras dudas !!!!!!!!!!!
MUXO ANIMO  A TODAAAAAAAS!!!!!!!!

33 años, una niña de 4 añitos, llevamos un años buscando el segundo y parece que se resiste, esperemos que ya no tarde mucho en llegar.

mdm

Muchas gracias Monssita!
Aunque hoy me ha bajado la temperatura... ..espero que no siga bajando y que vuelva a subir...

Para mdm mucha suerte en este mes...más o menos vamos iguales y veo que también te ha bajado tras la subida....asi que me da esperanzas! Ojalá no nos venga este mes!!!!!!

Sort per totes!!!!

Septiembre

Asle!!felicitats un altre cop!! aixó es començar molt bé la setmana!!ets el primer positiu que hi veig!!
Monssita!!que bien que vamos a la par no??ahora acabo de abrir acceso a mi gráfica a ver que tal...espero que este mes nosotras también podamos cantar un positivo...aunque más que cantar...GRITAAAAR!!
Pel que diu la gráfica en un parell de dies entro a la setmana fértil, encara que el meu marit marxa demà pr un parell o tres de dies... ja es mala sort!! encara que no puc fer gaire cas..he posat un cicle de 32 dies per posar una xifra...
Bueno noies!!!que aixó grácies a Asle ha començat molt bé!!ja veureu com el mes acaba genial!!!!!POSITIVES A TOPE!!!!

Laura 31 años, parece que mis periodos empiezan a ser normales.
Este mes es nuestro primer intento!estamos muy ilusionados!!

LauraDavid

Hola chicas !!

Asle, MUCHISIMAS FELICIDADESSSSSSSSSSSS WAPI ! Que bien  despues de tanto tiempo ya tocaba que alegria mas grande tienes que tener, nos alegramos un monton ! A ver silas que estamos por aki seguimos tu camini y nos venimos contigo a las mamis de diciembre ! Ahora a cuidarse y ya nos iras informando !

Septiembre, bienvenida a este post, ya sabes para cualquier cosa estamos aqui, he visto tu grafica y...pinta muuuuy bien, espero que este mes sea el tuyo !

mdm  BIENVENIDA a ti tb a este post, aqui encontraras mucho apoyo moral de todas nosotras y no te desanimes que ya veras como pronto le podreis dar un hermanito/a a tu niña, a ver si este mes es el nuestro !

araesticaky, com va això nena ? Bien que haces de no tomar temperaturas ni TO, asi estais mas relajado y ya veras como este mes si que acertais....yo tb me estoy planteando que sea mi ultimo mes de tempes y TO, a relajarse y disfrutar :-)

mafi 80, como te encuentras? ya se pasaron esos calambres ? Tienes que estar tranquila, ya veras como la premorfo saldra muy bien, ya nos tendras informada de que tal ha ido....

LauraDavid, como vas wapi ? Si que es verdad que vamos casi juntitas d ela mano, a ver si este me stenemos suerte, yo este finde empiezo mi semana fantastica, jejejje aun me toca hacer los deberes, espero hacerlos perfectos este mes jejeje

BESOS A TODAS !!

monssita